Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges
dimarts, 22 de maig del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dimarts, 30 d’agost del 2011
Begginers (Principiantes)
Etiquetes de comentaris:
amor,
homosexualitat,
Mike Mills,
mort,
relació paterno-filial,
soledat
dissabte, 7 de maig del 2011
dijous, 24 de març del 2011
dilluns, 1 de novembre del 2010
Last tango in Paris
Etiquetes de comentaris:
.avi,
Bernardo Bertolucci,
sexualitat,
soledat,
tragèdia
dijous, 2 de setembre del 2010
dijous, 8 de juliol del 2010
diumenge, 7 de març del 2010
Recolzant la soledat? (Up in the air)
Per una banda, aparentment es tracta de recolzar la soledat fent-la menys dolorosa a través de l'esforç per anunciar a algú el seu acomiadament de la millor (i més humana?) manera possible. La gràcia està en la constatació de la coincidència entre interessos empresarials (minimitzar els problemes) i els humans (recolzament personal): fa molt temps que el món de l'economia ha descobert que invertir en humanitat és rendible. Paradoxalment, això impossibilita descobrir si hi ha el més mínim rastre d'humanitat en determinades pràctiques. Més aviat sembla que no.
Per altra banda, el protagonista de la pel·lícula també es dedica a recolzar la soledat en un sentit ben diferent: amb un discurs que la justifica com a opció existencial a triar.
Naturalment, la pel·lícula transitarà la necessitat d'anar més enllà d'aquesta soledat i posarà a prova el discurs de Clooney, i és aquí on esdevé més previsible. Ara bé: el retrat de la peculiar feina del protagonista, signe dels nostres temps, justifica haver pagat l'entrada (tot i que segurament no tants premis com ha rebut el film).
Etiquetes de comentaris:
acomiadament,
capitalisme,
compassió,
Jason Reitman,
nec,
soledat,
vulnerabilitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


























