(Amb l'incombustible Sòcrates al Pergamon Museum de Berlin)
Askundio (Badalona, 1977) és llicenciat en Filosofia i professor d’ensenyament secundari (tot un funcionari!).
(Edifici central de la Universitas Studiorum Navarrensis: amaga la millor cafeteria per estudiar de tot el món)
Començà a estudiar a la Universidad de Navarra –on va aprendre a la vegada què pot ser una universitat i en què no s’ha de convertir– i continuà a la Universitat de Barcelona, on va ser becari de col·laboració, llicenciat i becari d’investigació, per aquest ordre.
(L'ovni, un altre element inoblidable: la irrepetible biblioteca de l'antiga Facultat de Filosofia de la UB)
El gaudi d’una beca FI de la Generalitat per a desenvolupar els estudis predoctorals li permeté ampliar els seus estudis de filosofia a la Universitat de Heidelberg (Alemanya).
(Vista de la ciutat des del Philosophenweg. Pel "camí dels filòsofs" han passejat personatges com Hölderlin, Hegel, Gadamer, Askundio...)
Ja sense beques i amb quatre duros acabà vivint i estudiant amb la seva dona en una espècie de zulo amb vistes a un jardí a les afores d’aquesta bonica ciutat universitària.
(Vista des de la finestra del zulo: gairebé es poden apreciar en primera línia les veïnes formigues)
Apassionat de la docència i coincidint amb una situació de ruïna absoluta, es preparà les oposicions per professor de secundària, que aconseguí aprovar –juntament amb i gràcies a la seva dona.
(Animada visita al cementiri de Messkirch: la tomba central és la de Heidegger...)
La humanitat no perdria res si mai no s’haguessin escrit, però a ell li han servit per fer currículum, és a dir, per construir una espècie d’escut institucionalment reconegut contra l’acusació de paràsit improductiu i inútil.
(Unes roques antropomorfes semblen dialogar entre si: productivitat 100% filosòfica...)
Feliçment, quan es va treure les opos la fortuna el va encaminar cap a un institut d’un poble petit on encara existeixen alguns alumnes amb capacitat per escoltar i aprendre (clarament distingibles, per tant, dels clàssics bàrbars), i alguns professors al costat dels quals és poc menys que immoral no mirar de fer les coses el milor possible.
(Podria ser qualsevol institut, però no ho és)
Això li facilita seguir entenent la seva feina com una tasca noble i mirar d’exercir-la el millor que pot. Per això es dedica a estudiar i escriure manuals (fins i tot un blog!), encara que no en sàpiga gaire. És una de les seves maneres de mirar d’aprofitar el temps, passar-ho bé i continuar cercant la lucidesa.
(Heute schon philosophiert?)
4 comentaris:
Acostumo a mirar blogs per internet però no havia arribat mai a aquest, per tant, no em preguntis com he arribat aquí perquè no t'ho sabria dir. Tot i així, quan he vist la foto de perfil, no he pogut evitar comentar..orgull d'antiga alumna de tenir un professor com tu, ja m'entens.
No hi entenc res en cinema i, per tant, no em veig a l'alçada de comentar cap publicació però reconec que el blog està molt ben fet.
Molts records,
Alba Giménez i Esteban.
Vaja, no m'imaginava pas que arribaria aquest blog teu, solament em picava la curiostat per saber què carai significaba ''askundio''.
No en tenia ni idea, que aniria a parar en un dels teus blogs, he estat examinant altres blogs teus i la veriat es que són molt intressants.
Bé, jo trobo molt interessant això del cinema, però no hi entenc gaire tampoc.
Sincerament, trobo molt bé aquest tipus de blogs. Em sembla que al final acabaré assistint a la reunió cnematogràfica de dilluns. Encantada de tenirte com a professor.
Fins aviat!
Sens dubte, la generositat d'alguns alumnes no té límits, jeje!!!
M'alegra retrobar-vos per aquí. Que digueu que aquest pobre i desatès blog està ben fet dóna la mesura exacta de la vostra enorme magnanimitat.
S'agraeix, tanmateix, ser observat amb ulls tan benèvols. A mi, si més no, m'anima a seguir treballat i intentar fer-ho millor!
Molta sort!
Estimat Askundio,
Hem arribat sorprenentment al teu blog. Ens ha semblat que sens dubte has tingut una vida molt interessant que és un clar exemple de lluita i superació.
Estem esperant la teva reincorporació amb il·lusió i ganes d'apendre i, si es possible, apropar-nos a la sortida, almenys unes quantes passes, de la caverna.
Degut a la teva aussència no em tingut la oportunitat d'arribar a veure el vídeo del tema de política, del qual ens agradaria tenir l'enllaç per poder arribar a gaudir-ne.
Esperem continuar pensant, esperem continuar existint.
Atentament, uns cabrons.
Publica un comentari a l'entrada