Noblesa més enllà del bé i del mal (Celda 211)

D'acord: el títol d'aquest post és excessiu... però és que la única figura que m'ha semblat interessant de la pel·lícula ha estat en Malamadre, un xungo molt xungo que dirigeix el cotarro a la presó. Interpretat magistralment per Luís Tosar, resulta ben interessant observar com durant tota la pel·lícula el personatge més oficialment pervers és capaç de manar amb un refinadíssim sentit moral, o, per expressar-ho nietzschianament, és capaç de ser fidel a si mateix i als seus companys més enllà del bé i del mal. No és poca cosa per a un guió.

Per altra banda, la pel·lícula està notablement ben feta i resulta molt entretinguda precisament per a qui va al cinema buscant això: un entreteniment sense pretensions. Jo, pretensiós com sóc, hauria marxat a meitat de la pel·lícula per manca d'interès. Però cal dir que és un producte honrat i que no s'ho mereixia.

A més, la idea era poder opinar de primera mà sobre l'obra més premiada als Goya 2010. Cal que afegeixi res sobre la collita cinematogràfica espanyola d'enguany?