Diari cinematogràfic: d’abril 2010

divendres, 30 d’abril del 2010

Fantasia i llibertat (Alícia en el país de las maravillas)

divendres, 23 d’abril del 2010

dissabte, 17 d’abril del 2010

Silenci i omnipotència (Lourdes)

divendres, 16 d’abril del 2010

dijous, 15 d’abril del 2010

Tradició o coratge (La flor del desierto)

divendres, 2 d’abril del 2010

Violència i espectacle (Funny games)

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Brúixola enmig del caos?

Aquest bloc no ha seguit un mateix patró al llarg del temps. La seva estructura ha estat utilitzada de manera diversa: com a dipòsit de reflexions, mer llistat de pel·lícules vistes o quadern de notes breus... entre d'altres coses. Per tant, és un bloc multiforme -per no dir monstruós. Sigui com sigui, a partir de desembre del 2016 es reactiva aprofitant una estructura aliena: el web del mític programa de la 2 Días de cine. La idea és deixar anotades aquí les diferents pel·lícules que anem veient, acompanyant-les dels reportatges corresponents i, en la mesura del possible -en funció del temps disponible, l'estat d'ànim i la inspiració- d'algun breu comentari personal que permeti que allò vist no es difumini i s'acabi perdent en els pous inaccessibles de la memòria.

Cavernícoles (Presentació)

Ja fa temps, vaig sentir d'Higinio Marín una idea que em va semblar ben lúcida, i que pot estar bé recuperar aquí: «allò que no donem, ho perdem».
Però si deso aquest petit diari en un espai públic no és perquè pensi que els meus escrits hagin d'il•luminar algú, sinó perquè penso que poden ser una ocasió per a la provocació mútua a la reflexió. Molt millor que fer memòria de les sortides de la caverna, ho és compartir la memòria dels intents per sortir-ne. Així, la invitació a llegir-me és sobretot una invitació a replicar-me, a contrastar els meus suposats moments de lucidesa amb els vostres!
Si en té, aquest és el sentit d'exposar-se a través d'uns textos, desoint els consells del diví Plató.

Avís per a navegants

Aquest blog no segueix la convenció elemental de qualsevol diari: publicar en ordre cronològic les entrades a mesura que el seu autor les va escrivint.
La data de les entrades guarda relació amb la data en la qual vaig veure la pel·lícula que comento, i no pas amb la de redacció del text.
Per això, no sempre les entrades actualitzades són les primeres a aparèixer. Pot ser que avui escrigui el text sobre una pel·lícula que vaig veure fa vuit mesos, i el text quedarà desat a l'entrada anunciada vuit mesos enrere, on abans només hi apareixia un títol o unes imatges.
Reconec que això no és gaire cortès i que frega l'associalitat, però amb el pas dels mesos aquest espai s'ha consolidat bàsicament com una eina d'ús personal, de manera que podeu entendre que l'organitzi en funció del meu (ja massa precari) ordre mental.
Aquest sistema de treball explica que moltes entrades tinguin l'aspecte d'estar en construcció. És exactament com estan: a l'espera de l'aparició del kairós que em permeti arrodonir-les una mica. Per a mi són fites que s'alcen com interrogants en la memòria, i per això opto per fer-les visibles.
Alguns interrogants aniran trobant resposta. Altres no.

Diari cinematogràfic