Presentació

Suposo que hi ha moltes raons diferents per escriure un blog, i suposo que s’espera que l’autor del blog confessi les seves a mode d’introducció en la primera entrada del seu. Suposant, i segurament freguem una sobredosi de suposicions, que l’autor sigui honest quan declara les intencions que l’han mogut a escriure'l, aquí va la meva suposadament esperada i honesta declaració:

A diferència del personatge d’un famós conte de Borges, cèlebre segons el relat per la seva memòria, jo no estic tràgicament condemnat a no oblidar res. Ben al contrari, pateixo un drama molt més modest i comú, que és l’oblit. Nietzsche recordava amb encert el paper positiu que té l’oblit a les nostres vides: no podríem viure sense aquesta capacitat alliberadora, que ens permet desempallegar-nos del farcell pesat (i a vegades paralitzant) del passat.

Ara bé: no tot oblit és necessariament un alliberament. Un pot tenir la impressió que algunes de les coses que ha viscut haurien de romandre per sempre a la seva memòria i que l’haurien de guiar, com un far que s’alça en la nit i que assenyala el camí de la veritat, de la bellesa o de la bondat. En aquests casos, la manca de memòria esdevé una lamentable amnèsia, que priva al subjecte de part d’allò que ha constituït la seva identitat, o d’allò a partir del qual ha après a mirar el món.

Per fer front a aquest perill, i perquè ja fa uns quants anys que miro pel·lícules com qui viatja per ampliar els horitzons del seu món, se’m va acudir que guardar un petit registre d’aquests viatges cinematogràfics podria resultar-me útil. No necessàriament com un testimoni d'allò més essencial que he viscut, vist o interpretat a través del cinema -si aquestes fossin les expectatives, difícilment podria arribar a escriure una sola línia- sinó com uns apunts realitzats després de cada pel·lícula contemplada. Un professor savi que vaig tenir deia que descobridor no ho era qui arribava a una terra nova, sinó qui tornava després per explicar-ho, i permetia així establir un vincle amb allò anteriorment desconegut. Doncs bé: aquest modest registre vol ser un link cap als territoris explorats alguna vegada, una extensió virtual de la meva memòria, la única pretensió de la qual és resultar una eina senzilla però útil perquè el pas del temps no sepulti definitivament algunes d’aquestes sortides de la caverna.

Tot i que formalment les entrades estiguin escrites per a un potencial lector, no es pretén que això interessi ningú fora del propi autor del blog. Internet permet localitzar amb relativa facilitat nombroses crítiques dels films que s'aniran comentant, així com les seves fitxes tècniques o artístiques. Res de tot això es trobarà aquí. Aquest no és un blog de crítica cinematogràfica: és un diari.