Las vírgenes suicidas

La llave de Sarah

Factus eram ipse mihi magna quaestio...

(Amb l'incombustible Sòcrates al Pergamon Museum de Berlin)

Askundio (Badalona, 1977) és llicenciat en Filosofia i professor d’ensenyament secundari (tot un funcionari!).

(Edifici central de la Universitas Studiorum Navarrensis: amaga la millor cafeteria per estudiar de tot el món)

Començà a estudiar a la Universidad de Navarra –on va aprendre a la vegada què pot ser una universitat i en què no s’ha de convertir– i continuà a la Universitat de Barcelona, on va ser becari de col·laboració, llicenciat i becari d’investigació, per aquest ordre.

(L'ovni, un altre element inoblidable: la irrepetible biblioteca de l'antiga Facultat de Filosofia de la UB)

El gaudi d’una beca FI de la Generalitat per a desenvolupar els estudis predoctorals li permeté ampliar els seus estudis de filosofia a la Universitat de Heidelberg (Alemanya).

(Vista de la ciutat des del Philosophenweg. Pel "camí dels filòsofs" han passejat personatges com Hölderlin, Hegel, Gadamer, Askundio...)

Ja sense beques i amb quatre duros acabà vivint i estudiant amb la seva dona en una espècie de zulo amb vistes a un jardí a les afores d’aquesta bonica ciutat universitària.

(Vista des de la finestra del zulo: gairebé es poden apreciar en primera línia les veïnes formigues)

Apassionat de la docència i coincidint amb una situació de ruïna absoluta, es preparà les oposicions per professor de secundària, que aconseguí aprovar –juntament amb i gràcies a la seva dona.

Ha publicat en revistes especialitzades diversos articles en l’àmbit de l’Antropologia Filosòfica sobre Nietzsche i Heidegger i la qüestió de la tècnica.

(Animada visita al cementiri de Messkirch: la tomba central és la de Heidegger...)

La humanitat no perdria res si mai no s’haguessin escrit, però a ell li han servit per fer currículum, és a dir, per construir una espècie d’escut institucionalment reconegut contra l’acusació de paràsit improductiu i inútil.

(Unes roques antropomorfes semblen dialogar entre si: productivitat 100% filosòfica...)

De tant en tant ha fet alguna col·laboració amb la universitat, en forma de conferència o de docència de la matèria d’Antropologia.

Feliçment, quan es va treure les opos la fortuna el va encaminar cap a un institut d’un poble petit on encara existeixen alguns alumnes amb capacitat per escoltar i aprendre (clarament distingibles, per tant, dels clàssics bàrbars), i alguns professors al costat dels quals és poc menys que immoral no mirar de fer les coses el milor possible.

(Podria ser qualsevol institut, però no ho és) 

Això li facilita seguir entenent la seva feina com una tasca noble i mirar d’exercir-la el millor que pot. Per això es dedica a estudiar i escriure manuals (fins i tot un blog!), encara que no en sàpiga gaire. És una de les seves maneres de mirar d’aprofitar el temps, passar-ho bé i continuar cercant la lucidesa.

(Heute schon philosophiert?)