Determinació i paciència. La construcció d'un mateix (Un profeta)

Humanitat i trascendència (Precious)

Vaig anar a veure Precious, com és costum amb mi, sense saber pràcticament res de la pel·lícula: que havia guanyat uns quants premis i que, segons podia veure's als cartells publicitaris, semblava que la seva protagonista era una noia de dimensions considerables.

Gadamer explica que l'ésser humà viu comprenent, i que comprenem fent projeccions de sentit. De manera inevitable, a partir d'allò de què disposem, avancem, projectem, el sentit del tot. Això vol dir que encara que jo pretengui acostar-me al cinema sense cap idea preconcebuda sobre el que vaig a veure aquesta pertensió és inassilible: la meva ment es veu moguda a construir més o menys explícitament una objecte provisional que es diu Precious i que espero trobar-me quan entri a la sala. Una bona pel·lícula capaç de commoure...

Recolzant la soledat? (Up in the air)

Apunts sobre dos eixos de reflexió del film:

Per una banda, aparentment es tracta de recolzar la soledat fent-la menys dolorosa a través de l'esforç per anunciar a algú el seu acomiadament de la millor (i més humana?) manera possible. La gràcia està en la constatació de la coincidència entre interessos empresarials (minimitzar els problemes) i els humans (recolzament personal): fa molt temps que el món de l'economia ha descobert que invertir en humanitat és rendible. Paradoxalment, això impossibilita descobrir si hi ha el més mínim rastre d'humanitat en determinades pràctiques. Més aviat sembla que no.

Per altra banda, el protagonista de la pel·lícula també es dedica a recolzar la soledat en un sentit ben diferent: amb un discurs que la justifica com a opció existencial a triar.

Naturalment, la pel·lícula transitarà la necessitat d'anar més enllà d'aquesta soledat i posarà a prova el discurs de Clooney, i és aquí on esdevé més previsible. Ara bé: el retrat de la peculiar feina del protagonista, signe dels nostres temps, justifica haver pagat l'entrada (tot i que segurament no tants premis com ha rebut el film). 

Llops, pietat i confiança (The road)