Humanitat i trascendència (Precious)

Vaig anar a veure Precious, com és costum amb mi, sense saber pràcticament res de la pel·lícula: que havia guanyat uns quants premis i que, segons podia veure's als cartells publicitaris, semblava que la seva protagonista era una noia de dimensions considerables.

Gadamer explica que l'ésser humà viu comprenent, i que comprenem fent projeccions de sentit. De manera inevitable, a partir d'allò de què disposem, avancem, projectem, el sentit del tot. Això vol dir que encara que jo pretengui acostar-me al cinema sense cap idea preconcebuda sobre el que vaig a veure aquesta pertensió és inassilible: la meva ment es veu moguda a construir més o menys explícitament una objecte provisional que es diu Precious i que espero trobar-me quan entri a la sala. Una bona pel·lícula capaç de commoure...