Per una banda, aparentment es tracta de recolzar la soledat fent-la menys dolorosa a través de l'esforç per anunciar a algú el seu acomiadament de la millor (i més humana?) manera possible. La gràcia està en la constatació de la coincidència entre interessos empresarials (minimitzar els problemes) i els humans (recolzament personal): fa molt temps que el món de l'economia ha descobert que invertir en humanitat és rendible. Paradoxalment, això impossibilita descobrir si hi ha el més mínim rastre d'humanitat en determinades pràctiques. Més aviat sembla que no.
Per altra banda, el protagonista de la pel·lícula també es dedica a recolzar la soledat en un sentit ben diferent: amb un discurs que la justifica com a opció existencial a triar.
Naturalment, la pel·lícula transitarà la necessitat d'anar més enllà d'aquesta soledat i posarà a prova el discurs de Clooney, i és aquí on esdevé més previsible. Ara bé: el retrat de la peculiar feina del protagonista, signe dels nostres temps, justifica haver pagat l'entrada (tot i que segurament no tants premis com ha rebut el film).
4 comentaris:
Hola!
Aquest comentari deu ser dels primers d'aquest blog i en part em sento orgullosa, d'altra banda el que ara escriuré no té cap relació amb la pel·lícula.
Com que aquest blog tracta sobre pel·lícules que tenen algun tema interessant del qual parlar i que poden donar molt de joc, m'agradaria proposar una altra peli: Diario de una ninfómana.
Les crítiques no són gaire bones però penso que es podria parlar sobre el concepte de la ninfomania, si es pot considerar una patologia o no, el fet de prostituir-se per satisfer les seves "necessitats" sexuals, la relació amor-sexe, etc.
És només una proposta.
Gràcies per la teva atenció Sergi.
Hola anòmina!
Acabo de descobrir el teu comentari just avui... darrerement no he tingut gaire temps per actualitzar el blog, i per altra banda s'ha convertit en una cosa tan poc oberta... que ni tan sols tenia activada l'opció per rebre una notifició si algú comentava!
No vaig veure al seu moment "Diario de una ninfómana". I haig de reconèixer que tot i que, com bé dius, pot donar joc per reflexionar sobre una colla de temes, quan trio les pel·lícules que veig intento evitar les que suposadament són dolentes. No sé si aquesta ho és... però no tenia molts elements per pensar el contrari! Si tu l'has vist, et va agradar? Realment me la recomanes? Què té de bo?
No conec moltes pel·lícules sobre el tema de la ninfomania, la veritat. Però sobre el tema de les necessitats sexuals fora de l'habitual, la relació amor-sexe, etc., hi ha un munt de pel·lícules bones, moltes de les quals encara tinc per veure. Per exemple: no he vist "L'últim tango a París", que és un clàssic, i que tracta a través del sexe el tema de la soledat i la incomunicació. De les que he vist, "Eyes wide shut" de Kubrick em va agradar molt, i derivant cap a un altre tema, "Infiel", de Liv Ullman sobre un guió de Bergman, també em va semblar extralúcida. Sobre aquestes tinc moltes ganes d'escriure alguna cosa per reflexionar sobre alguns dels temes que menciones... però no és fàcil trobar el moment per escriure!
Els criteris per considerar la ninfomania una patologia em sembla que són clars, i s'assemblen força als que serveixen per determinar la majoria de conductes addictives. Tanmateix, crec que aquest tema mereix una entrada: hi ha grans pel·lícules sobre addiccions a susbtàncies ("Days of wine and roses" és el gran clàssic), però desconec si n'hi ha tantes sobre comportaments addictius.
En fi: prenc nota de la teva proposta, però no sé pas quan podré realitzar-la!
Per cert: pots acomiadar-te en un to menys formal, je, je... però revelant la teva identitat! (o almenys deixant alguna pista)
A mi com a pel·lícula em va semblar força interessant tot i que les crítiques no són gaire bones.
La pel.lícila tracta bàsicament del tema de la sexualitat i dels problemes que comporta la ninfomania en la societat actual. No he tingut la sort de poder veure altres pel·lícules semblants però quan tingui la ocasió les miraré.
Tot i que m'agrada formar part de la minoria a qui li agrada el jazz, no em resulta agradable que la massa em cridi BÖSE. Remedios Avila va escriure un discurs fabulós sobre Nietzsche, espero que no ens posis l'examen gaire difícil.
Espero que aquesta pista sigui prou aclaridora, ja saps de que ens coneixem ara només falta saber el meu nom.
Ok, aristocràtica anònima! Ara que ja han passat els exàmens, espero que aneu tenint més temps per fer més descobriments, cinematogràfics i filosòfics!
Publica un comentari a l'entrada