A més, la idea era poder opinar de primera mà sobre l'obra més premiada als Goya 2010. Cal que afegeixi res sobre la collita cinematogràfica espanyola d'enguany?
diumenge, 28 de febrer del 2010
Noblesa més enllà del bé i del mal (Celda 211)
D'acord: el títol d'aquest post és excessiu... però és que la única figura que m'ha semblat interessant de la pel·lícula ha estat en Malamadre, un xungo molt xungo que dirigeix el cotarro a la presó. Interpretat magistralment per Luís Tosar, resulta ben interessant observar com durant tota la pel·lícula el personatge més oficialment pervers és capaç de manar amb un refinadíssim sentit moral, o, per expressar-ho nietzschianament, és capaç de ser fidel a si mateix i als seus companys més enllà del bé i del mal. No és poca cosa per a un guió.
Per altra banda, la pel·lícula està notablement ben feta i resulta molt entretinguda precisament per a qui va al cinema buscant això: un entreteniment sense pretensions. Jo, pretensiós com sóc, hauria marxat a meitat de la pel·lícula per manca d'interès. Però cal dir que és un producte honrat i que no s'ho mereixia.
A més, la idea era poder opinar de primera mà sobre l'obra més premiada als Goya 2010. Cal que afegeixi res sobre la collita cinematogràfica espanyola d'enguany?
A més, la idea era poder opinar de primera mà sobre l'obra més premiada als Goya 2010. Cal que afegeixi res sobre la collita cinematogràfica espanyola d'enguany?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bé, encara que aquest no sigui el teu últim "post" avui, avorrit, he descobert aquest bloc que m'ha semblat especialment interessant: és una altra manera de veure les pel·lícules, no de manera "comercial".
Referent al tema pel qual escric el comentari, vull preguntar-te una qüestió interna que se m'ha despertat després de llegir la teva opinió respecte al llargmetratge:
Si has dit que [i]Malamadre[/i] és noble i ferm en els seus ideals...l'altre personatge principal que perd la seva dona i que té un (o més, diria jo) canvis d'actitud...no seria el contrari? Em refereixo que hi ha el joc d'aquesta anítesi a la pel·lícula o almenys així m'ho sembla a mi. Però que a la vegada, a vegades lluiten per les mateixes coses i a vegades no, no sé si queda clar el que vull "expressar"...tu què en penses de tot això? Vaig errat? No vaig del tot pel bon camí?
PD: Igual que l'altre "anònim", ens coneixem o sigui que: "sayooonara" o "matané" i fins la pròxima classe de filosofia.
"No vaig del tot pel bon camí?" Ja, ja, quines preguntes que em fas!
Home, jo crec que Malamadre pot ser vist com a "noble" en sentit nietzschià, i que, com bé dius, els canvis d'actitud de l'altre personatge no permeten afirmar el mateix. Durant la primera part de la pel·lícula demostra gosadia i intel·ligència, però després és dominat per un impuls cap a l'autodestrucció que, a més, arrossegarà als altres... A mi també em va semblar que, tot i ser comprensible la seva actitud, no té ni de lluny la grandesa de la de Malamadre i que en el fons acaba sent tristament mediocre i reactiva...
Per cert, a veure si abandoneu les males costums aquestes de l'anonimat i no teniu por d'autoafirmar-vos nietzschianament!
Estic d'acord amb tu.
Per cert, sobre això d'"afirmar-nos nietzschianament" et refereixes a no presentar-nos negant la nostra identitat? O sigui no basant-nos en una negació sinó en una afirmació?
(Jo ja he deixat de ser anònim ara..!)
Publica un comentari a l'entrada