Reprenent el fil d'alguna de les pel·lícules amb les quals començàvem l'any -My Blueberry Nights- aquí tenim una mostra d'allò què pot arribar a ser el cinema quan una pel·lícula esdevé una narració d'una mirada.
L'uruguaià Adrián Biniez, que entre d'altres premis (ni més ni menys que l'ós de plata a la Berlinale) ha estat premiat en diversos festivals com a millor director debutant, ens regala aquesta historia minimalista d'un guarda de seguretat de supermercat fascinat amb una de les dones de la neteja que hi treballa de nit. La gràcia de la cosa està en el joc que s'estableix en la distància entre aquest gegant que contempla i el seu objecte d'admiració, amb qui no estableix cap contacte més enllà de l'estricatment visual.
