Haurem de veure una altra vegada aquesta pel·lícula del sorprenent Tom Ford.
Ens ha resultat prou interessant com per voler seguir aprofundint en la interpretació dels personatges, els seus motius i algunes de les seves decisions.
Fins on arriba el paral·lelisme entre els personatges reals i la novel·la que -ficció dins la ficció- serveix de fil conductor del relat? Quins són els límits i l'evolució de les sensibilitats, de les debilitats,de la innocència? Quin lloc ocupa la venjança?
Com també feia A single man, Ford ens ofereix una pel·lícula delicada, subtil demostrant un talent i una sensibilitat més que notables. Buscarem l'ocasió per revisionar-la!
diumenge, 18 de desembre del 2016
Animales nocturnos
Etiquetes de comentaris:
aburgesament,
amor,
bondat de cor,
desamor,
pèrdua,
Tom Ford,
venjança
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada