Es fa difícil valorar una pel·lícula en la qual l'argument et resulta dolorosament proper. Les fronteres entre la ficció i la realitat es desdibuixen i de cop i volta els personatges projectats en la pantalla ja no tenen les cares que veu tothom sinó les que neixen de la teva experiència i viuen a la teva ànima.
Així, podem plorar amors perduts o la mort de persones estimades a l'obscuritat d'una sala de cinema. I ni tan sols cal que la història s'assembli a la teva. La proximitat pot venir per un simple gest o un detall en el qual allò narrat i la nostra vida entren en contacte.
Un monstruo viene a verme es mou doblement en aquest terreny. D'una banda, en la mesura que la pel·lícula ens presenta un monstre que visita un nen per explicar-li històries, la "vida real" real dels personatges que hi apareixen es fusiona amb les "ficcions" que, en aquest cas el monstre, ens narra (per cert, la il·lustració de les històries mitjançant animació resulta esplèndida).
D'altra banda, la recepció d'una pel·lícula en la qual un nen ha de lluitar -paradoxalment ajudat per un monstre- contra els monstres que acompanyen el procés de possible pèrdua d'una mare (per malaltia), es veu decisivament mediat per l'experiència de cadascú.
Amb independència dels encerts i dels defectes estrictament cinematogràfics, Un monstruo viene a verme pot convocar un mar de llàgrimes brutal o, segons llegeixo en algunes crítiques, deixar fred a l'espectador. Jo, que vaig perdre el meu pare encara no fa 3 anys, em trobo en el primer grup. Però no sé pas discernir -ni tampoc m'importa gaire- fins quin punt això està vinculat a la qualitat de la pel·lícula.
En algun moment vaig pensar que era una pel·lícula per a nens. Una pel·lícula sobre els sentiments, les pors, el dol, d'un nen davant una situació tan terrible com la possible pèrdua d'una mare. I que les decisions narratives (en alguns casos, optant per una certa superficialitat) s'entenien en la mesura que el relat anava dirigit a nens.
En algun moment vaig pensar que era una pel·lícula per adults. Una pel·lícula per adults que, confrontats a la foscor d'alguns abismes, ens sentim tan indefensos i desemparats com un infant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada