Por qué lo llaman crisis
cuando es una estafa.
Assaig del periodista Ernesto Ekaizer que reprodueix una sèrie de
converses, trobades i reunions entre polítics i alts càrrecs espanyols i
europeus, per il·lustrar que la crisi econòmica ha estat agreujada per
decisions polítiques, que en cap cas van ser inevitables.
El gruix de l’assaig són un seguit de “batalletes” que volen posar en
evidència que els nostres polítics no han estat res més que titelles d’Europa,
i que les polítiques d’austeritat venien dictades des de Brussel·les.
Potser la part més interessant és l’epíleg, on Ekaizer planteja sumàriament
la seva tesi: que la crisi no és fruït del malbaratament del diner públic, sinó
de la bombolla immobiliària i el deute privat. Però els polítics ens han volgut
vendre que la culpa de la crisi era “haver estirat més el braç que la màniga” i
així justifiquen que ara tots ens haguem d’estrènyer el cinturó. Presenten una
causa equivocada per justificar unes mesures injustes. I d’aquí que Ekaizer es permeti
catalogar d’ “estafa” la crisi econòmica actual.
El desmantellament de l’Estat del Benestar no és, doncs, una mesura
inevitable, l’única possible per sortir de la crisi. Segons Ekaizer, no es tracta
que l’Estat del Benestar no sigui assumible per a una economia capitalista,
sinó que el seu desmantellament és l’objectiu que persegueixen les classes
dirigents, al servei del mercat financer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada