Per cert, la pel·lícula deixa anar una perla rera una altra, però allò que el mateix format impedeix -estem davant d'un panflet/documental i no d'un documental/històric- internet ho possibilita. Al final del film, l'espectador és convidat a visitar la pàgina personal del director on, entre moltes altres coses, hi trobarà un apartat on ordenadament es documenta tots els fets denunciats a la pel·lícula. És d'agraïr, la veritat.
divendres, 15 de gener del 2010
La prioritat de la democràcia sobre el capitalisme (Capitalism. A love story)
Per cert, la pel·lícula deixa anar una perla rera una altra, però allò que el mateix format impedeix -estem davant d'un panflet/documental i no d'un documental/històric- internet ho possibilita. Al final del film, l'espectador és convidat a visitar la pàgina personal del director on, entre moltes altres coses, hi trobarà un apartat on ordenadament es documenta tots els fets denunciats a la pel·lícula. És d'agraïr, la veritat.
Etiquetes de comentaris:
Aristòtil,
capitalisme,
Michael Moore,
política,
retòrica,
revolució,
USA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada