Citar a Epicur o a Aristòtil per il·lustrar que l'amistat ha estat considerada des d'antic com el més gran dels béns... és innecessari. Tothom sap que tenir amics és important i no tenir-ne una desgràcia. Segurament per això, quan sortia de veure
Tetro em preguntava si Francis Ford Coppola tenia amics. No ha de ser fàcil, en el seu lloc. Algú en la seva posició es veu rodejat amb facilitat de molta gent, però no necessàriament d'algú amb qui establir una relació de tu a tu. Per altra banda, la veritat, no té excusa. En el seu context ha de tenir, per força, ocasió per conèixer un munt de persones interessants.
Li haurien d'haver dit, els seus amics, que la seva pel·lícula no tenia cap ni peus, que el projecte no s'aguantava per enlloc, que el guió era per posar-se a plorar? Si un amic t'ha de dir la veritat, Coppola no té amics de veritat o no s'escolta als amics. Altrament,
Tetro no hauria arribat mai a la pantalla gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada